Si ets una persona no resident a Espanya i vols vendre un immoble, et serà retingut un 3% del preu de la transacció.
Per què es produeix la retenció del 3% del preu de compra als NO residents?
Quan un no resident ven un immoble a Espanya està obligat a pagar un impost que es calcula a partir de la base dels guanys que obtingui amb la transacció. Aquest impost és l’Impost sobre la Renda de no Residents, tal com indica l’art. 25.2.f 3.º del Real Decreto 1776/2004, de 30 de juliol del 2004.
Realment, els residents a Espanya també han de pagar un impost equivalent quan venen un immoble, la diferència és que en el cas dels residents fiscals a Espanya l’obligació de fer aquest pagament no és al moment de la compravenda sinó a la declaració de la renda corresponent.
En el cas dels no residents, com que és més difícil assegurar el pagament d’aquest impost, s’estableix la retenció del 3% en el moment de la venda, per evitar impagaments i evitar futurs problemes.
Una altra diferència important és que aquest impost del qual estem parlant, sobre els guanys obtinguts per la transacció immobiliària, serà pels no residents un tipus fix del 19% en el cas de ser de la Unió Europea, o d’un 24% en la resta de casos internacionals. En el cas dels residents fiscals a Espanya es pagarà un percentatge diferent, entre un 19 i un 23% depenent del guany.
Què passa si la retenció del 3% no coincideix amb l’impost a pagar?
Després d’aquesta retenció, però, caldrà que l’administració calculi l’impost just que cal pagar en cada cas. Per tant, és probable que aquest no coincideixi amb el 3% retingut. Pot ser que l’impost final a pagar sigui inferior o superior. Què cal que facin els venedors d’un immoble no residents en aquests casos?
- Si s’ha retingut MENYS del que corresponia pagar
En aquest cas, el venedor haurà de declarar i ingressar la diferència respecte al que ja havia pagat per arribar al preu fixat com a l’impost definitiu. En venedor té un termini de tres mesos a partir de la finalització del termini d’un mes que es tenia per ingressar la retenció. Per fer-ho necessita omplir l’imprès 210 i acompanyar-lo del model 211 que li ha d’haver proporcionat el comprador.
- Si s’ha retingut MÉS del que corresponia pagar
També es pot produir el cas contrari, és a dir, que la retenció del 3% sigui superior al que correspondria pagar segons els guanys obtinguts amb la transacció.
En aquest cas, el venedor també ha de declarar l’impost definitiu i demanar la devolució de la diferència en un termini de 3 mesos comptats a partir de la finalització del termini d’un mes que es tenia per ingressar la retenció inicial del 3%. També cal declarar l’impost encara que no s’hagi d’ingressar cap quantitat perquè no s’hagi assolit cap guany. Per tant, en aquest cas podrà reclamar que s’ingressi la totalitat de la retenció que van fer-li.
En aquests casos, l’interessat haurà d’indicar un compte en el qual vulgui rebre la devolució. S’ha de tenir en compte que un no resident amb béns a Espanya ha de pagar cada any l’impost de la renda dels no residents (model 210), per tant, si no ho ha estat fent en els últims anys, haurà de liquidar primer aquest impost dels anys corresponents abans de poder rebre la devolució, sempre que no hagi prescrit l’obligació tributària (ho fan cada 4 anys).
S’ha d’aplicar aquesta retenció del 3% sempre que un no resident ven un immoble?
El comprador no tindrà l’obligació d’aplicar aquesta retenció al venedor si aquest acredita que paga l’impost sobre la renda de les persones físiques o l’Impost de Societats, a través d’un certificat expès per l’Administració Tributària. Per evitar-se aquesta retenció en el moment de la compravenda davant del notari, el venedor ha de presentar al notari corresponent aquesta certificació expedida per l’Agència Tributària.
Si encara et queden dubtes sobre com gestionar una transacció immobiliària amb un venedor no resident a Espanya, posa’t en contacte amb Comajuan Finques i t’assessorarem. La nostra experiència en aquests casos t’ajudarà a realitzar el procés de manera segura i tan senzilla com sigui possible.
